[Tasca de Perspicàcia = 9+2+5]
Observo bé en Gloin i en Beli, escrutant els trets dels seus rostres i el to de les seves veus per esbrinar el que s'estan contenint de dir.
Ciutat d'Esgaroth, primavera del 2946 TE
En Gloin et mira amb aprovació i fa una lleugera inclinació de cap. - Benvinguts a la meva casa d'Esgaroth.
El meu ajudant m'ha informat de les vostres intencions. Busco
urgentment homes d'acció que es prestin a trobar tan ràpidament com
sigui possible els missatgers desapareguts. Si us plau, acompanyeu-me,
estarem més còmodes -. En Gloin obra la porta de nou i allarga el braç convidant-vos a entrar-hi.
Entreu al llarg passadís i d'allí entreu a una porta que hi ha a mà dreta on hi ha una sala il·luminada per una petita finestra orientada a l'est. Una taula plena de pergamins i documents de tota mena està presidida per un gran silló d'aspecte còmode, amb uns quants tamborets de fusta a l'altre costat.
- Si sou tan amables de prendre seient -. Ell es dirigeix cap al còmode silló i de camí comença a parlar. - El meu cosí Balin, fill de Fundin, va deixar la muntanya Solitaria amb un company. Anaven a entregar personalment una carta; una invitació formal del rei Dain Peu de Ferro al Senyor de les àguiles per la pròxima Reunió dels Cinc exèrcits, una cita important que tindrà lloc a l'inici de l'estiu. Planejava anar al sud vorejant el Riu Ràpid, per investigar l'estat del camí del Bosc vell i possiblement travessar-lo, ara que l'amenaça orca ha quedat tant reduïda -.
En Gloin rebusca un plànol entre els documents de la taula, fins que nen troba un. S'incorpora i mostrant-lo us ressegueix amb el dit la ruta que tenien planejada.
- No sé el que ha passat, però desafortunadament les opcions son moltes en aquests dies de dubtes. Per si els perills de les Terres Aspres foren pocs, també s'han de considerar als sospitosos habituals del regne del Bosc. Son enemics jurats de l'Ombra, però desafortunadament no aprecien als nans i vigilen gelosament llurs terres. Desitjo que les meves sospites estiguin desencaminades, però no em sorprendria que Balin tornes a gaudir de la famosa hospitalitat del rei Elf... -.
- Hummm -. deixa anar en Beli.
En Lifstan et mira estranyat.
[Ara tens tota mena d'habilitats útils durant una interacció, sempre que vulguis treure'n quelcom de benefici o bé d'informació. Lògicament no cal que facis cap repte per parlar sense pretensions.
Perspicàcia: Pots emprar perspicàcia per jutjar les emocions d'aquells amb qui interacciones, possiblement revelant propòsits no expressats o sentiments ocults. Una tirada amb èxit de Perspicàcia permet a un personatge filtrar las reaccions d'altres, i per tant funciona millor quan al menys un altre company provoca respostes útils amb algun tipus d'acció.
Inspirar: Requerint un bon nombre d'oients, o com a mínim de la completa atenció d'un sol individu, pots utilitzar una tirada d'habilitat emprant Inspirar per capitalitzar una introducció ja positiva. El propòsit de la tirada d'habilitat podria ser revelar l'esperit d'una comunitat en perill, o d'un lider abatut. L'objectiu de l'intent d'inspiració ha de ser obvi, o els efectes de fins i tot una tirada amb èxit seran dèbils.
Persuadir: Pots treure partit de la teva persuasibilitat per compensar una primera impressió desfavorable o una mala introducció, o bé per reforçar la presa sobre uns oients ja captivats. A diferència d'Inspirar, Persuadir es pot emprar discretament durant qualsevol tipus d'interacció social.
Endevinalles: La habilitat d'Endevinalles pot utilitzar-se per entorns socials, o bé per jugar formalment a l'antic joc de les endevinalles, practicat i respectat fins i tot per les criatures malignes més insospitades, o per representar el fet de reunir informació i noticies. Emprada d'aquesta segona manera, una tirada amb èxit d'Endevinalles pot permetre a un heroi acoblar tot tipus d'indicis que els oradors incauts hagin deixat anar accidentalment durant una conversa, o senzillament ajuntar fets interessants mentre s'aparenta desinteres o despreocupació.
Cantar: Una bona cançó o melodia gairebé mai està fora de lloc durant una trobada social relaxada, però també pot ser un potent mecanisme diplomàtic si el cantant troba la cançó apropiada, o entona paraules ben escollides.]
Entreu al llarg passadís i d'allí entreu a una porta que hi ha a mà dreta on hi ha una sala il·luminada per una petita finestra orientada a l'est. Una taula plena de pergamins i documents de tota mena està presidida per un gran silló d'aspecte còmode, amb uns quants tamborets de fusta a l'altre costat.
- Si sou tan amables de prendre seient -. Ell es dirigeix cap al còmode silló i de camí comença a parlar. - El meu cosí Balin, fill de Fundin, va deixar la muntanya Solitaria amb un company. Anaven a entregar personalment una carta; una invitació formal del rei Dain Peu de Ferro al Senyor de les àguiles per la pròxima Reunió dels Cinc exèrcits, una cita important que tindrà lloc a l'inici de l'estiu. Planejava anar al sud vorejant el Riu Ràpid, per investigar l'estat del camí del Bosc vell i possiblement travessar-lo, ara que l'amenaça orca ha quedat tant reduïda -.
En Gloin rebusca un plànol entre els documents de la taula, fins que nen troba un. S'incorpora i mostrant-lo us ressegueix amb el dit la ruta que tenien planejada.
- No sé el que ha passat, però desafortunadament les opcions son moltes en aquests dies de dubtes. Per si els perills de les Terres Aspres foren pocs, també s'han de considerar als sospitosos habituals del regne del Bosc. Son enemics jurats de l'Ombra, però desafortunadament no aprecien als nans i vigilen gelosament llurs terres. Desitjo que les meves sospites estiguin desencaminades, però no em sorprendria que Balin tornes a gaudir de la famosa hospitalitat del rei Elf... -.
- Hummm -. deixa anar en Beli.
En Lifstan et mira estranyat.
[Ara tens tota mena d'habilitats útils durant una interacció, sempre que vulguis treure'n quelcom de benefici o bé d'informació. Lògicament no cal que facis cap repte per parlar sense pretensions.
Perspicàcia: Pots emprar perspicàcia per jutjar les emocions d'aquells amb qui interacciones, possiblement revelant propòsits no expressats o sentiments ocults. Una tirada amb èxit de Perspicàcia permet a un personatge filtrar las reaccions d'altres, i per tant funciona millor quan al menys un altre company provoca respostes útils amb algun tipus d'acció.
Inspirar: Requerint un bon nombre d'oients, o com a mínim de la completa atenció d'un sol individu, pots utilitzar una tirada d'habilitat emprant Inspirar per capitalitzar una introducció ja positiva. El propòsit de la tirada d'habilitat podria ser revelar l'esperit d'una comunitat en perill, o d'un lider abatut. L'objectiu de l'intent d'inspiració ha de ser obvi, o els efectes de fins i tot una tirada amb èxit seran dèbils.
Persuadir: Pots treure partit de la teva persuasibilitat per compensar una primera impressió desfavorable o una mala introducció, o bé per reforçar la presa sobre uns oients ja captivats. A diferència d'Inspirar, Persuadir es pot emprar discretament durant qualsevol tipus d'interacció social.
Endevinalles: La habilitat d'Endevinalles pot utilitzar-se per entorns socials, o bé per jugar formalment a l'antic joc de les endevinalles, practicat i respectat fins i tot per les criatures malignes més insospitades, o per representar el fet de reunir informació i noticies. Emprada d'aquesta segona manera, una tirada amb èxit d'Endevinalles pot permetre a un heroi acoblar tot tipus d'indicis que els oradors incauts hagin deixat anar accidentalment durant una conversa, o senzillament ajuntar fets interessants mentre s'aparenta desinteres o despreocupació.
Cantar: Una bona cançó o melodia gairebé mai està fora de lloc durant una trobada social relaxada, però també pot ser un potent mecanisme diplomàtic si el cantant troba la cançó apropiada, o entona paraules ben escollides.]
Ragnarr, fill de Ragarr
[Prova de Cortesia = R - 5 - 3]
- Humilment em presento davant d'un dels senyors nans de més renom d'aquestes terres -. Faig acotant el cap en senyal de respecte i veneració. - Sóc en Ragnarr, fill de Ragarr, un prestigiós mercader d'aquesta ciutat. M'omple d'orgull i satisfacció coneixe'l, admirable senyor Gloin -.
- Humilment em presento davant d'un dels senyors nans de més renom d'aquestes terres -. Faig acotant el cap en senyal de respecte i veneració. - Sóc en Ragnarr, fill de Ragarr, un prestigiós mercader d'aquesta ciutat. M'omple d'orgull i satisfacció coneixe'l, admirable senyor Gloin -.
Ciutat d'Esgaroth, primavera del 2946 TE
- Si - respon en Lifstan. - Presentem-nos tots junts, així segurament li despertarem més confiança -.
En Beli es gira i pica la porta massissa dos cops ben fort. Al cap d'una estona un nan molt ben vestit la entreobra i us rep amb una cara barreja de sorpresa i curiositat.
- Benvinguts, a la casa de Gloin emissari a Esgaroth del rei sota la muntanya. Què puc fer per vosaltres? -
- Salutacions, sóc en Beli d'Erebor. Aquests son companys meus. Venim a parlar amb en Gloin sobre els missatgers desapareguts -.
El nan dubta breument però tot seguit obra la porta de pam a pam i us convida a passar. - Li notificaré immediatament. Si us plau, passeu al saló -.
Només entrar un enorme saló circular amb una preciosa llar de foc enmig s'obra davant vostre, hi ha uns còmodes seients on en Beli no triga a seure-s'hi. Els finestrons il·luminen completament la sala i t'alleuja comprovar que aquí dins no se sent gairebé el rebombori de l'exterior.
El nan entre per una porta que condueix a un llarg passadís i la deixa entreoberta. No triga gaire en tornar. - El senyor emissari els rebrà en breu -. tot seguit torna a entrar per la porta, ara tancant-la darrera seu.
En Beli trenca el silenci: - Bé, a veure si en podem treure-hi res en clar -.
En acabar Beli de pronunciar "clar" la porta es torna a obrir i un veterà Gloin apareix vestit amb luxoses robes rivetejades de color blanc, que fan joc amb la tonalitat de les dues puntes de la seva bifurcada barba.
En Beli ràpidament s'incorpora. - Senyor Gloin, és un plaer parlar amb un veterà com vos. Sóc Beli. Vinc de la muntanya Solitària -. En Gloin es comença a netejar els dits tacats del que sembla tinta amb un drap i mira avorrit a en Lifstan. Aquest inclina el cap en mostra de respecte. - És un honor conèixer en persona a Gloin de la gesta d'Erebor. Sóc Lifstan, fill de Leiknir un reputat ferrer d'Esgaroth -. En Gloin sembla complagut de les paraules d'en Lifstan i ara et clava els ulls a tu.
[Prova de Impressionar o bé de Cortesia, el que prefereixis (però hauràs d'interpretar-ho en conseqüència) amb un NO de 16]
En Beli es gira i pica la porta massissa dos cops ben fort. Al cap d'una estona un nan molt ben vestit la entreobra i us rep amb una cara barreja de sorpresa i curiositat.
- Benvinguts, a la casa de Gloin emissari a Esgaroth del rei sota la muntanya. Què puc fer per vosaltres? -
- Salutacions, sóc en Beli d'Erebor. Aquests son companys meus. Venim a parlar amb en Gloin sobre els missatgers desapareguts -.
El nan dubta breument però tot seguit obra la porta de pam a pam i us convida a passar. - Li notificaré immediatament. Si us plau, passeu al saló -.
Només entrar un enorme saló circular amb una preciosa llar de foc enmig s'obra davant vostre, hi ha uns còmodes seients on en Beli no triga a seure-s'hi. Els finestrons il·luminen completament la sala i t'alleuja comprovar que aquí dins no se sent gairebé el rebombori de l'exterior.
El nan entre per una porta que condueix a un llarg passadís i la deixa entreoberta. No triga gaire en tornar. - El senyor emissari els rebrà en breu -. tot seguit torna a entrar per la porta, ara tancant-la darrera seu.
En Beli trenca el silenci: - Bé, a veure si en podem treure-hi res en clar -.
En acabar Beli de pronunciar "clar" la porta es torna a obrir i un veterà Gloin apareix vestit amb luxoses robes rivetejades de color blanc, que fan joc amb la tonalitat de les dues puntes de la seva bifurcada barba.
En Beli ràpidament s'incorpora. - Senyor Gloin, és un plaer parlar amb un veterà com vos. Sóc Beli. Vinc de la muntanya Solitària -. En Gloin es comença a netejar els dits tacats del que sembla tinta amb un drap i mira avorrit a en Lifstan. Aquest inclina el cap en mostra de respecte. - És un honor conèixer en persona a Gloin de la gesta d'Erebor. Sóc Lifstan, fill de Leiknir un reputat ferrer d'Esgaroth -. En Gloin sembla complagut de les paraules d'en Lifstan i ara et clava els ulls a tu.
[Prova de Impressionar o bé de Cortesia, el que prefereixis (però hauràs d'interpretar-ho en conseqüència) amb un NO de 16]
Ragnarr, fill de Ragarr
-Bé, parlem-hi tots, així l'acord al que arribem serà agradós per tots. Si en Gloin es sentís més còmode o tingués més confiança en tu, Beli, no hi ha cap inconvenient en deixar-te portar la veu cantant. -li dic. -Al cap i a la fi si no fos per tu no ens haguessim assabentat d'això.
Ciutat d'Esgaroth, primavera del 2946 TE
- Bé doncs, no s'en parli més. Som-hi! - En Beli s'incorpora i recull tot el seu equipatge.
En Lifstan et dirigeix una breu mirada d'excitació abans de fer camí cap a la sala principal i sortir de la Vodagarazun.
Un cop fora, aneu fent via en direcció a l'Ajuntament. Els carrers bullen d'activitat i de tant en tant heu d'anar deixant pas a carretes carregades amb tota mena d'aliments, artefactes i objectes de tot tipus. Vorajeu el mercat d'aigua on l'activitat encara és més evident. Dificultosa i lentament avanceu entre la gentada congregada al voltant de desenes de paradetes on s'hi ven de tot. Comerciants clamen compradors constantment i ofereixen el bo i millor, i la remor de centenars de converses omplen de vida cada racó de la ciutat. A mesura que t'obres pas, una ingent quantitat de diferents olors t'invadeix i et van despertant tot tipus d'emocions i records que et fan volar a altres temps, quan erets petit i acompanyaves a ton pare als mercats per negociar, vendre i comprar.
L'imponent edifici de l'Ajuntament s'alça majestuós davant vostre al fi.
En Beli us fa senyes perquè el seguiu. S'obra pas per entrar a un ample carrer a tocar de la casa major i espera que arribeu.
- És aquí - senyala una gran casa de fusta, amb una preciosa façana amb tot tipus de gravats decoratius. - Com ho fem? Voleu que parli jo? -.
En Lifstan et dirigeix una breu mirada d'excitació abans de fer camí cap a la sala principal i sortir de la Vodagarazun.
Un cop fora, aneu fent via en direcció a l'Ajuntament. Els carrers bullen d'activitat i de tant en tant heu d'anar deixant pas a carretes carregades amb tota mena d'aliments, artefactes i objectes de tot tipus. Vorajeu el mercat d'aigua on l'activitat encara és més evident. Dificultosa i lentament avanceu entre la gentada congregada al voltant de desenes de paradetes on s'hi ven de tot. Comerciants clamen compradors constantment i ofereixen el bo i millor, i la remor de centenars de converses omplen de vida cada racó de la ciutat. A mesura que t'obres pas, una ingent quantitat de diferents olors t'invadeix i et van despertant tot tipus d'emocions i records que et fan volar a altres temps, quan erets petit i acompanyaves a ton pare als mercats per negociar, vendre i comprar.
L'imponent edifici de l'Ajuntament s'alça majestuós davant vostre al fi.
En Beli us fa senyes perquè el seguiu. S'obra pas per entrar a un ample carrer a tocar de la casa major i espera que arribeu.
- És aquí - senyala una gran casa de fusta, amb una preciosa façana amb tot tipus de gravats decoratius. - Com ho fem? Voleu que parli jo? -.
Ragnarr, fill de Ragarr
- Devia ser un assumpte molt important, si van triar en Balin per dur el missatge. No el conec en persona, però n'he sentit a parlar. Fou un dels herois que lluità a la batalla dels cinc exèrcits. El seu nom és esmentat a la cançó de "Morí Thorin". Segur que la coneixes! Aqui a la posada la cantem molt sovint per recordar aquells valents que moriren matant abominacions orques -. M'aixeco del seient i dic amb determinació. - Aquells nans poden estar en perill. Ens interessa molt la proposta, Beli. No voldria desaprofitar aquesta oportunitat per res del món. Estarem encantats d'acompanyar-te a conèixer en Gloin. I pel que expliques, serà millor que ens afanyem -.
Ciutat d'Esgaroth, primavera del 2946 TE
La posada està plena a vessar; per tot arreu tant de peu com asseguts pots trobar gents de tots els pobles lliures. Humans, elfs, nans i fins i tot algun hobbit comparteixen taula.
L'interior de la posada és com gairebé tots els edificis d'Esgaroth: de fusta. Les llargues i robustes bigues amb tot tipus de filigranes creuen el gran sostre, d'on pengen grans aranyes de gruixudes espelmes, moltes d'elles apagades. En mig de la sala principal, un rectangle al terra delimita una gran foguera on un dèbil foc s'està consumint lentament. Per les parets hi ha tota mena d'objectes penjats, tals com escuts d'armes, caps de preses o candelers de tots tipus.
L'olor a menjar et fa venir gana i la fragancia inconfusible del tabac de pipa ho envaeix tot despertant-te una agradable sensació de caliu.
En Lifstan et fa un gest amb la mà perquè el segueixis i comenceu a avançar dificultosament entre la multitud. Passeu al costat d'una taula on tots els presents, nòrdics com vosaltres, s'engeguen a cantar una coneguda cançó animadament, tot alçant les banyes plenes de cervesa. L'espectacle et distreu i acabes xocant amb l'esquena del teu company que s'ha aturat per deixar pas a una atrafegada cambrera, que du una safata plena de gerres.
Seguiu i deixeu enrere la sala principal per entrar en un passadís annex on hi ha cuatre sales més intimes destinades a grups que volen estar més tranquils o bé fer negocis.
- Mira, és allí - en Lifstan et senyala la segona porta on hi ha una sala amb una petita taula allargada al costat d'una llar de foc, on un nan espera fumant en pipa amb una gerra buida, assegut còmodament en un tamboret al costat de la taula. Dins hi té el que sembla tot el seu equipatge en una bossa de cuir. Va totalment equipat amb una cota de malla, tot cobert amb una capa verda. Un exquisidament decorat elm reposa sobre la taula, i al costat, recolzada a la paret, una ferma piqueta. El nan te una llarga barba castanya i uns igualment llargs cabells del mateix color. Té una expressió seriosa a la cara, però en veure-us, un somriure simpàtic sorgeix dels seus llavis.
- Ragnarr, et presento a en Beli d'Erebor - et diu en Lifstan mentre entra dins la confortable sala - Beli, et presento a en Ragnarr, fill de Ragarr, un reputat mercader de la ciutat del Llac -.
- Tant de gust - en Beli s'incorpora i t'allarga la mà per fer-te una forta encaixada. Tot seguit torna a seure, abans però, us convida a fer el mateix amb un gest amb la mà.
Preneu seient i en Beli pren la paraula pel damunt del rebombori que arriba des de la sala principal, on ara sembla que canten una altra cançó on si han unit moltes més boques.
- Bé, anem per feina. Fa mesos que vaig d'aquí allà, buscant-me la vida com bonament puc. De camí cap aquí vaig coincidir amb un grup de comerciants nans que em van fer saber la notícia: dos missatgers nans van sortir fa varis dies en una missió, i sembla ser que han desaparegut pels aiguamolls del Llarg. Hi ha tant de rebombori perquè pel que es veu, un dels missatgers es tracta d'en Balin. Si no el coneixeu, només cal que sabeu que és un nan molt important d'allà on jo vinc -. En Beli fa una curta pausa i et mira a tu - Com ja li vaig dir a en Lifstan, jo us puc presentar a en Gloin, que com suposo que ja sabreu, està visquen aquí a Esgaroth com a emissari d'Erebor. Viu a una casa gran, prop de l'Ajuntament. La recompensa segur que és generosa. I per això, us proposo un negoci. Vosaltres voleu sortir d'Esgaroth, i viure aventures. Jo necessito part de la recompensa per finançar les meves expedicions. Així que la meva proposta és aquesta: us presento a en Gloin, que no conec, però que de ben segur que em rebrà. A canvi de que junts trobem als dos missatgers i ens repartim la recompensa. Què em dieu?
L'interior de la posada és com gairebé tots els edificis d'Esgaroth: de fusta. Les llargues i robustes bigues amb tot tipus de filigranes creuen el gran sostre, d'on pengen grans aranyes de gruixudes espelmes, moltes d'elles apagades. En mig de la sala principal, un rectangle al terra delimita una gran foguera on un dèbil foc s'està consumint lentament. Per les parets hi ha tota mena d'objectes penjats, tals com escuts d'armes, caps de preses o candelers de tots tipus.
L'olor a menjar et fa venir gana i la fragancia inconfusible del tabac de pipa ho envaeix tot despertant-te una agradable sensació de caliu.
Seguiu i deixeu enrere la sala principal per entrar en un passadís annex on hi ha cuatre sales més intimes destinades a grups que volen estar més tranquils o bé fer negocis.
- Mira, és allí - en Lifstan et senyala la segona porta on hi ha una sala amb una petita taula allargada al costat d'una llar de foc, on un nan espera fumant en pipa amb una gerra buida, assegut còmodament en un tamboret al costat de la taula. Dins hi té el que sembla tot el seu equipatge en una bossa de cuir. Va totalment equipat amb una cota de malla, tot cobert amb una capa verda. Un exquisidament decorat elm reposa sobre la taula, i al costat, recolzada a la paret, una ferma piqueta. El nan te una llarga barba castanya i uns igualment llargs cabells del mateix color. Té una expressió seriosa a la cara, però en veure-us, un somriure simpàtic sorgeix dels seus llavis.
- Ragnarr, et presento a en Beli d'Erebor - et diu en Lifstan mentre entra dins la confortable sala - Beli, et presento a en Ragnarr, fill de Ragarr, un reputat mercader de la ciutat del Llac -.
- Tant de gust - en Beli s'incorpora i t'allarga la mà per fer-te una forta encaixada. Tot seguit torna a seure, abans però, us convida a fer el mateix amb un gest amb la mà.
Preneu seient i en Beli pren la paraula pel damunt del rebombori que arriba des de la sala principal, on ara sembla que canten una altra cançó on si han unit moltes més boques.
- Bé, anem per feina. Fa mesos que vaig d'aquí allà, buscant-me la vida com bonament puc. De camí cap aquí vaig coincidir amb un grup de comerciants nans que em van fer saber la notícia: dos missatgers nans van sortir fa varis dies en una missió, i sembla ser que han desaparegut pels aiguamolls del Llarg. Hi ha tant de rebombori perquè pel que es veu, un dels missatgers es tracta d'en Balin. Si no el coneixeu, només cal que sabeu que és un nan molt important d'allà on jo vinc -. En Beli fa una curta pausa i et mira a tu - Com ja li vaig dir a en Lifstan, jo us puc presentar a en Gloin, que com suposo que ja sabreu, està visquen aquí a Esgaroth com a emissari d'Erebor. Viu a una casa gran, prop de l'Ajuntament. La recompensa segur que és generosa. I per això, us proposo un negoci. Vosaltres voleu sortir d'Esgaroth, i viure aventures. Jo necessito part de la recompensa per finançar les meves expedicions. Així que la meva proposta és aquesta: us presento a en Gloin, que no conec, però que de ben segur que em rebrà. A canvi de que junts trobem als dos missatgers i ens repartim la recompensa. Què em dieu?
Ragnarr, fill de Ragarr
Gairebé no puc contenir la meva excitació, escoltant les paraules del meu amic. L'agafo dels muscles i el sacsejo amb il·lusió.
-De debó???- exclamo, sense acabar de creure-m'ho.
Em moro de ganes de sortir de la Ciutat del Llac per viure aventures. Arrossego el meu amic cap a dins de la posada, no fos cas que el nan ja no hi fos.
-De debó???- exclamo, sense acabar de creure-m'ho.
Em moro de ganes de sortir de la Ciutat del Llac per viure aventures. Arrossego el meu amic cap a dins de la posada, no fos cas que el nan ja no hi fos.
Ciutat d'Esgaroth, primavera del 2946 TE
Ambdós camineu a tota pressa pel carreró que voreja l'aigua del llac
fins a arribar al llarg pont de fusta i girar a mà dreta per entrar a Vodagarazun.
Just a la porta de la gran posada on al llindar hi ha tot de gent parlant i rient, en Lifstan s'atura i es gira per parlar amb tu. Els seus ulls verdosos emeten una excitació continguda. Parla en veu baixa; -Hraf fill de Hrabin, un corb de la muntanya, ha portat a Erebor notícies sinistres: dos missatgers nans que varen partir de la muntanya Solitària amb un encarreg, han desaparegut. El regne sota la muntanya està inquiet, i el propi Gloin el nan ha fet saber que qui porti notícies sobre els nans desapareguts, serà ricament recompensat-. S'atura com examinant la teva reacció a la cara. -He conegut un nan que fa poc a arribat de la muntanya. Diu que ens pot citar amb en Gloin perquè ens faci responsables de la recerca. És el que sempre hem desitjat Ragnarr! Una excitant aventura on ens podem cobrir de glòria. Ràpid, entrem, el nan ens espera-.
Just a la porta de la gran posada on al llindar hi ha tot de gent parlant i rient, en Lifstan s'atura i es gira per parlar amb tu. Els seus ulls verdosos emeten una excitació continguda. Parla en veu baixa; -Hraf fill de Hrabin, un corb de la muntanya, ha portat a Erebor notícies sinistres: dos missatgers nans que varen partir de la muntanya Solitària amb un encarreg, han desaparegut. El regne sota la muntanya està inquiet, i el propi Gloin el nan ha fet saber que qui porti notícies sobre els nans desapareguts, serà ricament recompensat-. S'atura com examinant la teva reacció a la cara. -He conegut un nan que fa poc a arribat de la muntanya. Diu que ens pot citar amb en Gloin perquè ens faci responsables de la recerca. És el que sempre hem desitjat Ragnarr! Una excitant aventura on ens podem cobrir de glòria. Ràpid, entrem, el nan ens espera-.
Ragnarr, fill de Ragarr
Segueixo el meu amic pels carrerons de fusta, esquivant els bastaixos amb cura per no fer-los entrebancar. En Lifstan va molt de pressa i em pregunto quina en porta de cap. No estem gaire lluny de la posada, però la gentada que ve de cara fa que el camí sembli més llarg.
